El fracas del catala

Per alguna extrainy anomalia de ordre dislexi, soc incapas d'aprendre el catalá. Aixo me ha complicat molt la vida. Sempre he pensat que es tractava d'un provlema personal. Peró mira per on, quina coincidençia el president de la Generalita, el honorable Montilla tambe ho pateix. Aunqe tots s'ha de dire en menys grau que jo.
Tal vagada, no soc l'unic, de fet hi ha moltes persones que ho pateixen, la majoria de les cuals secillament rebutxen el catalá de tottas tottes. La incapaçitat es torna en despresç. A la seva vagada els catalans bilingues ens desprecien a nosaltres perque son incapaços d'aprendre.
¿Cuanta gent ha de tindre aquest problema? Tenin en compte que mes de la mitat de la poblacio catalana es de origen castella, a mes del millió llarg de nous emigrants, deu ser molta, pero que molta.
Generalment, cuan u va a un pais estranger sempre acaba aprendent mal que be l'idioma, aixo no pasa a Catalunya. ¿Per que?
Jo crec que deu ser perque un inmigrant ja esta mol predisposat a aprende, a me i ull al dato, sols las persones amb façilitat per dit aprendizatge, emigran. A Catalunya la cosa a sigut diferent, durant anys els emigrants no anaban a una zona estrangera sino a una de parla castellana. Els mateixos catalans parlaban millor el castella que el catala. Pero tot se capgiro amb els estats autonomics i la utiliçacio del catala com el principal tret politic. Crean una dinamica on els bilingues copan tottes les esferes del poder politic y tambe economic. Mentres que als tarats dislexics ens arricone al cul de la societat.
Aquesta anomalia podría anarse disipant a la mort per edat de tots els dislexics, pero amb la reijambre de Catalunya amb Espanya i els moviments de la globaliçacio, no ho crec pas.
Catalunya sempre será un país desestructurat, amb independecia o sense.
I tot per culpa del catalá, la seva joia cultural mes preciada es de fet, un llastra per la cultura, la comunicaçio i la cohesio social.