Un camp de grills

Quan en el molt llunyà 1975, el Barça va fitxar a Johann Cruiyf, es deia que el Camp Nou semblaba un camp de grills. Tots cridant, crui, crui, crui... Avui sembla que que han triat a Cruiyff com entrenador de la selecció catalana de futbol.
Ha estat un dur cop per als nacionalistes mes separatistes que veuen com un dels seus arietes contra Espanya, cau en mans d'un individu que a pesar de viure mes de 40 anys a Catalunya, no parla un raban de català. Que cabreig tenia avui la Pilar Rahola!
I que gaubança per a nosaltres.
A Cruyff li passa el que a molts, senzillament és negat per als idiomes, com demostra que encara parli molt malament el castellà, per això el català ni ho ha intentat. El català, pel qual alguna vegada vam tenir certa simpatia, gràcies als seus grans poetes i cantautors, cayo en el mes gran menyspreu en cuan es va convertir en la mes terririfica arma política del nacionalisme separatista, excloent i caciquil. I com sabem avui també, corrupte.
La tolla catalana mentre s'esforçava a imposar el català s'anava omplint de detritus putrefactos. Catalunya ja completament desprestigiada, camina a marxes forçades cap el tercer món. Encara que en TV3 encara surtin els nens bonics de la burgesia, no hi ha mes que fer-se un volt pels carrers per a veure que prop estem de Mogadiscio.
Ja moltes famílies catalanes de ex-classe mitja enfilan el camí de l'assistència social. Excepte els quals es van folrar, amb la política corrupta i explotant als emigrants, clar.
L'idioma català acabarà ahogandose en la seva pròpia merda, una pena però just càstig per tot el que ens ha fet patir.